Els canareus no poden amb els reusencs després d’un primer quart ple d’inseguretats i una remuntada que finalitza en un darrer quart intens.

El partit començava amb un Manyanet amb només 6 jugadors i els canareus confiats i intranquils amb aquest fet. Sabent quin era el punt fort dels rivals, el llançament exterior, i que són un equip treballat, amb els conceptes clars, els nostres sortien amb el neguit de poder anar per dalt al marcador des de l’inici. No obstant, els reusencs sortien amb una defensa que ennuega als de casa nostra i molt encertats en atac, amb 6 triples i cap errada des dels tirs lliures. Tot i que els nostres també tenien un encert exterior elevat, la defensa no podia aturar els embats de l’equip visitant (20-33).

El segon període continuava amb una intensitat alta per part dels dos equips i un Alcanar que retalla punts poc a poc, però el desencert des de la línia de tirs lliures i un parcial de 0-7 als darrers minuts tornen a situar la mateixa diferència al marcador, 38-51 (18-18).

A la represa, el canareus sortien amb ganes d’emportar-se el partit i conscients que havien de pujar la intensitat en atac i la concentració en defensa. Amb aquesta premisa anotaven un parcial de 6-0 a l’inici que ràpidament va ser retornat pel Manyanet amb un 0-6 i a partir d’aquí un intercanvi constant de cistelles mantenia el marcador en la mateixa situació (15-15).

L’últim període, a la vista del tercer,  s’intuïa que seria intens i així va ser. El canareus volien la victòria i la lluita estava assegurada. La intensitat defensiva va assolir un dels nivells més alts de tota la temporada i l’atac, sobretot a partir de situacions d’1 contra 1, va passar a ser ràpid i directe. Amb aquesta dinàmica s’enllaçaven dos parcials de 6-4 i 8-2 que apropaven els canareus al marcador i un final de partit vibrant fins al darrer minut. En aquest punt, a falta de pocs segons pel final, ja es va veure que els -6 punts eren inassolibles i que la remuntada havia arribat tard i havia estat insuficient. El marcador reflexava el 72-78 final (19-12).

Gran partit de tot l’equip, especialment de Jordi Castro, Xavi Llorca, Xavi Francesca i Jordi Miguel; i contents de debut de Jan Salvadó que reprèn el bàsquet després de molts anys sense jugar.